biologia molecular

El flux d’informació (l’anomenat "dogma central de la biologia molecular" de Crick) sempre és d’àcid nucleic a proteïna, mai a l’inrevés.

Un dels principals enigmes de la biologia molecular és què va ser primer el metabolisme o el flux d’informació.

Avui dia, les empreses de talla suficient opten a tot: disseny per ordinador, química combinatòria, proteòmica, genòmica, screening de productes naturals (terres, organismes marins), modificació dels compostos leader d’altres empreses, biologia molecular, etc.

Malgrat els innombrables però infructuosos intents d’aïllament i purificació dels receptors opiacis, aquest quart de segle d’esforç investigador constant en el camp dels opiacis també ha permès la caracterització de l’estructura del receptor opiaci i dels diferents subtipus (µ, d i ?) mitjançant les tècniques modernes de clonació emprades en biologia molecular.

En l'esfera biològica, quan fem biologia molecular, I'etapa prèvia per on passem és la d'estudiar la variabilitat molecular; i ¿què és això, sinó també una sistemàtica, molt important certament com a etapa necessària per a molts altres estudis?

Una segona etapa en la història de la Biologia Molecular ha estat oberta amb les tècniques d'enginyeria genètica.

Les dècades dels 50 i 60 foren l'època daurada de la Biologia Molecular dels organismes procariotes amb els descobriments de la doble hèlix del DNA, el dogma central, l'operò, el codi genètic, etc.

Després, i durant 10 anys més (1975-1985), Severo Ochoa va treballar com a investigador en l’Institut Roche de biologia molecular a Nutley (Nova Jersey) (Gómez-Santos, 1989).

El segle XX va contemplar la major transformació que es coneix en el pensament i la investigació en la història de la biologia: el canvi de l’anomenada fisiologia química a la coneguda avui com biologia molecular, passant pel que va ser l’edat d’or de la bioquímica, el desenvolupament de l’enzimologia.

Entre les aportacions d’Ochoa al desenvolupament de la bioquímica i de la biologia molecular, cal recordar aquestes quatre com a principals (Asensio & Grande, 1977: 543-584): 1. Estudis que el van dur a identificar els enzims responsables, les reaccions, els mecanismes i la regulació de bona part de les reaccions del metabolisme intermediari (oxidació del piruvat, fixació del CO₂ i enzims del cicle de Krebs).

No obstant això, el coneixement del funcionament cel·lular suposava un nivell d’integració del coneixement superior que exigiria un paradigma diferent, noves tècniques, nous esquemes que van definir una evolució de la biologia en el que avui coneixem com biologia molecular (Gancedo, 2005; Ochoa, 1980).